Moments de debilitat quan sents que la plenitud queda tan
i tan lluny... Moments de debilitat quan, al pensar la llista de menjar per un esdeveniment
important veus que hi falten les croquetes, aquelles croquetes... Moments de
debilitat quan et sents un setciències repel·lent que només fa que
equivocar-se... Moments de debilitat... Òndia, quina casualitat, és diumenge...
Diumenge i estic sola jajaja... quines coses...
Espanta sentir tan llunyana la sensació d'explotar de
felicitat... espanta no trobar el sentit a les coses i.. fa ràbia haver deixat
totes les cartes sobre la taula, fa ràbia apostar amb convicció per una cosa
que.. esta estancada? mmm... vaja, la percepció de l'Alba Morán és, últimament,
del tot equívoca.. I això si que en fa, de por.. si no puc fiar-me ni del que
interpreto de la realitat... que prendré, per veritat?
Que va súper bé? Jajaja... Si Alba si, vés explicant-ho
vés que potser vindrà un altre imbècil a riure’s del teu fracàs... Dios,
moments de sentir-te realment idiota... De què merdes vas Alba segura? Bah, ja
me l’has tornat a jugar...
Quan-tens-por-fins-i-tot-de-parlar-i-has-d’estar-utilitzant-“crec,
però no soc ningú per dir-ho”-“penso, però no em feu cas”-“opino, no us en fieu”...
Bé Alba bé, ets genial...
Com sempre, això torna a ser un garbull de paraules
desendreçades, paraules que expressen sentiments enfadats, decebuts i confosos
que encara no han pres forma al meu cap... No me’n feu gaire, de cas...
