Gran admiració

Podria definir el dia d’ahir com un dia complet. Complet perquè vaig experimentar moltes sensacions i perquè vaig sentir que havia de donar-li un gir a la meva vida, vaig sentir que havia d’activar-me.

Podria parlar de diverses coses impactants que van succeir però el fet que més va xocar-me va ser haver assistit a una exposició d’un treball de recerca que va deixar-me bocabadada, atònita. Quan vaig entrar a la sala sabia que allò que veuria seria molt bo ja que tenia entès que la persona que havia realitzat el treball era una noia entusiasta i molt treballadora i perquè el tema era interessant. El que no sabia però, era que pogués ser tan brillant... Va parlar-nos sobre la dificultat que generava fer un periodisme objectiu i com es veien reflectides sobre el paper les ideologies personals  i polítiques a parir de l’anàlisi de 4 diaris diferents. També va treballar analitzant la relació que mantenen el diari i el lector i com aquest tendeix a seleccionar la informació a partir dels seus interessos arribant a la conclusió que els periodistes haurien d’intentar ser imparcials alhora de transmetre una noticia i que el lector hauria de contrastar la informació tot comparant-la amb altres fonts per tal de ser capaç d’anar forjant la seva opinió personal a mesura que veu la informació des de punts de vista diferents enlloc de creure’s tot allò que sent o llegeix a la primera. Trobo molt encertades les conclusions a les que es van arribar i penso que és important saber obrir horitzons per tal de créixer personalment.

Quan l’artista (dic artista perquè no té altre nom) va començar a parlar i a mesura que anava exposant els continguts i la metodologia que havia seguit més fascinada em sentia. Veure l’entusiasme i l’èmfasi amb que l’autora defensava el seu treball va ser totalment increïble. El contingut era clar, coherent i molt ben estructurat i la manera de transmetre-ho al públic totalment impecable tant a nivell de vocabulari emprat com a nivell d’expressió; va saber copsar l’atenció de quelcom present els 30 minuts que va durar l’exposició i no tan sols va explicar allò que havia après sinó que va deixar moltes preguntes obertes a mode de reflexió, fet que em va semblar molt interessant. Quan va acabar i tothom va aplaudir va posar-se’m la pell de gallina, van venir-me calfreds i vaig estar en estat de xoc una bona estona. Escoltar-la va fer que em sentís diminuta al seu costat però alhora va encoratjar-me i motivar-me moltíssim. Enhorabona Mireia Rom, una feina brillant. He de dir que sento una gran admiració cap a tu. Moltíssimes felicitats.